viernes, 12 de marzo de 2010

Me harás levitar


De vegades les mirades s'anteposen a les paraules, i és allà, en aquell moment quan sorgeix un sentiment desconegut. Quan hem mires hem costa mantenir la mirada, els teus ulls tenen una força sobrenatural. Llavors, jo baixo el cap i deixo anar un petit somriure que fa pujar els colors de la meva cara. Tu continues mirant. Somrius. Jo moro de vergonya. I tot d'una, torno a aixecar el cap per a prendre un glop de cafè mentre miro de re-ull la teva cara de nen bo que fa que hem senti tant de gust. Parlem i parlem. Tu hem mires i jo torno a baixar la mirada. Tornes a somriure. Els colors vermellosos tornen a pujar i llavors es fa evident. Si. Ho reconec. Sento un noseque al cos quan ens mirem fixament sense dir res i només amb un somriure a la cara. És màgic, i no ho canviaria per res del món. Avui, a l'escola, recordo aquell moment, i torno a somriure dissimuladament, com un nen petit quan li regalen una piruleta.
Que és això? No ho se, no és amor, ni que m'estigui "penjant" simplement es il·lusió. Il·lusió de tornar-te a veure i viure moments bonics!

Y ahora yo he de admitirlo. Y ahora yo presiento que has vencido y no hay manera humana de escapar... - Love of Lesbian

4 comentarios:

Pauliita! dijo...

Dann(L)
di que si, ja se que m'estimes com una germaneta i que tens ganes e ilusions en tornar a veure'm...=P

Tequieroo!

Estela dijo...

Esa sensación es un "noseque" maravilloso, a veces, incluso se echa de menos si no la tienes. Eres afortunado, te mereces sentirlo. =)

eeLi dijo...

ya sabía que m'estimaves però tant ... :$
gràcies per totes les cancçons, per suportar-me a mi i a les meves llàgrimes... t'estimu!(L)

Ullets dijo...

Chico imantado! =)