Fisicoquímica

Mil perquès hem ronden pel cap. Hem pregunto perquè penso en tu a totes hores? Perquè hem surt aquest somriure tan singular quan parlo de tu? Perquè sento que ets algú especial? Perquè s'hem passen les hores mortes quan estic però sense estar amb tu?

Sincerament, la resposta és molt fàcil. Sé que penso en tu a totes hores perquè ets especial. Per que hem cuides i hem fas treure els colors amb unes simples paraules. Per que noto unes certes relacions fiscoquímiques que fan que pensi que ets important. Hem mimes i potser m'estimes.

Però encara això no ho sé. I no vull donar un pas en fals ja que no m'agradaria pèrdret com a amic!

Així que aquest cop, no exposaré els meus sentiments, ja que l'experiència m'ha ensenyat, a base de bufetades, que això mai m'afavoreix.

Sabrás que yo he sido el primero. Tu sabras... en escribirte una canción que te recuerde aquella vez en que mi cuerpo temblaba. A salvo, siempre a salvo porque tus manos en cada abrazo me hicieron sentirme seguro y tus besos a cada paso me hicieron sentir seguro. Siempre a salvo... a salvo... - Vega