Escondidos tus ojos bajo una careta de princesa… No llores, el verano que viene volverá a haber verbena. (Ü)
Mientras tanto, queda el verano. Árido, cálido, anaranjado y seco. Carente de gélidas aguas que fluyen el sentimiento y las emociones en los momentos entre tu y yo. Dibujas sonrisas en tu cara camuflando el insufrible dolor. Respiras, le miras, y vuelves a sonreír. Iluso de él… Caricias y besos carentes de sentido y emoción. Sonrisas vacías y miradas ausentes denotan falta de afecto, de-conexión. Incapaz de sonrojarte te abraza y cree hacerte sentir especial. ¡Bah!
Mientras tanto, desde la vista del ajeno, el objetivo y el externo, aquel que critica y parece que nunca alaga, las cosas se ven del negro más opaco o del más transparente cristal.
1 comentario:
Tu també ets transparent.
Crec que potser massa i tot pel teu bé.
De vegades a un li senten bé les carícies buides i les emocions fingides. Hi ha moments en que això és l'únic consol i l'única necessitat.
I t'has de donar temps per veure que realment, no hi ha res darrere de tot allò. Que eren il·lusions que et creaves per pura necessitat.
A.
Publicar un comentario